Hem de dir que per fi vam poder eixir novament per a realitzar una altra fantàstica excursió, en esta ocasió al cim de les Covatelles (alguns de nosaltres teníem el «mono” d’estirar ja les cames).

La marxa la podríem catalogar com prou senzilla però molt plaent, tots nosaltres vam poder disfrutar d’un agradable «passeig de muntanya”. En esta ocasió vam tindre l’agradable companyia de nous amics, però sense cap dubte la “Gran Sorpresa” ens la va donar Teresa la nostra companya de natació que, per fi, va assistir junt amb el seu marit per a realitzar este recorregut. Des d’ací volem animar també a molta mes gent “que no s’ha estrenat encara” i que estem segurs que si estan llegint estes pagines s´ha adonaran per al·ludides (… a que sí Mª José !!).

No vull despedir-me sense abans, agrair al germà i cunyada de Juan, «Fernando i Dora«, l’hospitalitat i atenció que van tindre amb tots nosaltres al brindar-nos la seua casa on vam poder esmorzar “a cos de Rei” …gens millor que tindre unes bones brases (preparades abans) per a efectuar la “Torrada”. No ens va faltar de res …casalleta (per a entrar en gana), bon vi, picaeta, cafés, licors, …en fi, havia de tot, però del que estic totalment segur que ningú oblidarà és del que Dora, la cunyada de Juan, ens va aguardar per al final… “UNA DELICIOSA “FABIOLA” !!ACABADA DE TRAURE DEL FORN …ESTAVA DE MORT!!!.  …Gràcies Dora !! (De segur que l´any que vé ens deixarem caure de nou per ahí).

P.D.: Xonia açò va per a tu: a partir d’ara “TOTALMENT PROHIBIT” tornar a portar eixes «Barretes energétiques” que ens posaren de cul a tots, sobretot al pobre “Nerón” que no traguerem trellat d´ell en tot el día… tu m’entens veritat??

– Al nostre company RAFA: Que passa tio!!, no tens escuses per a dir-nos que no podies vindre a esta marxa, una excursioneta com esta no fa mal a ningú …i no veges les coses que ens esperaven després per a esmorzar. Potser és que eixe matí, havies d’anar a donar de menjar a les gallines de la granja???
Ara seriosament, des de estes pàgines que també ens serveixen per a, d’alguna manera, comunicar-nos i sentir-nos més aprop, …ET DESITGEM UNA RÀPIDA RECUPERACIÓ, TU SAPS QUE TOTS NOSALTRES ESPEREM TORNAR A VEURE’T PROMPTE NADANT JUNTS A LA PISCINA. Però, per descomptat, també volem que ens acompanyes en aquelles excursions que cregues que pots vindre. Avore si et decidixes i pots vindre a esta pròxima que toca a casa Vicent de Benicolet!! …ÀNIM ¡¡¡.