La pobre Xonia, totalment extenuada pel gran esforç que suposa realitzar esta dura marxa al Barranc de L´infern, encara sort que tenien prop a Ramonet, sempre atent amb estes xiques, al veure-la tan sufocada li va oferir un bon glop d’aigua que la va restablir rapidament i van poder prosseguir la marxa.
Des d’ací volem aplaudir el gran esforç que esta ruta va suposar per a alguns i algunes dels nostres integrants del recent estrenat grup d’amics de «hui és el millor dia», donat que era la primera vegada, per a ells, que participaven en una excursió d’estes característiques tan dures.
Ànim, lo que vinga darrere ens donarà rialla.
ramonet abore qui tenia el sofoc
Si Ramon eixe elixir que me vas oferir em deixa molt hidratada, i vaig poder recuperar-me miraculosament, hauràs de fer-t’ho mirar perquè podem traure profit de l’elixir. Jo se a quin arbre m’acoste jajjajajaj
Ramon pensa que estic en la teòrica i la practica he de començar-la, sempre és dura la primera vegada, però jo es que amb la teua ajuda ho aconseguire, ja que veig que tens molta més experiència que jo.
Hola Xonia, he obert un moment el nostre fantàstic bloc de «hui és el millor dia» i m’ha divertit molt el teu comentari,
AÇÒ ÉS EL QUE FA QUE VALGA LA PENA TINDRE AMICS I AMIGUES I TINDRE UNA «LINIA» SEMPRE OBERTA AMB ELLS”.
M’alegre d’haver-te pogut ajudar i que, com bé tu dius, el meu «elixir ajudara a recuperar-te ràpidament, això de la «hidratació» …pues …xica no sé que dir-te, se m’havia passat per alt, seriosament, no sabia que eixe “elixir” tinguera tantes propietats, hauré d’estudiar-les.
Des d’esta pagina, vull donar-te ànim perquè seguisques avant, i dir-te que ho estàs fent molt bé. L’important és la voluntat que tú poses en l’assumpte.
Em dius que saps la teòrica però que estàs començant la practica, pues bé, et diré que encara que no tingues massa experiència en este apartat, no haja de preocupar-te, «tots aprenem tard o prompte» (és com muntar amb bicicleta). Com tu dius, sóc un bon arbre per a tu, pots agafar-te a la meua branca (ho sent, s’anomena així en valencià), per a mi serà un plaer ajudar-te i ensenyar-te tot el que puga.
És veritat que ja porte molts anys en açò i, modestament, un poc d’experiència si que he adquirit, entre altres, gràcies a una persona especial per a mi i què li estic molt agraïda. Gràcies a això, ara sóc capaç de mantindre un aguant prologat, això sí, amb un ritme moderat.
No sóc persona propensa a donar consells, però en el teu cas, només si tu vols, vull fer una excepció per a tractar d’ajudar-te un poc en els teus primers inicis, pues et veig molt verda. Espere sincerament et puguen servir estos consells.
12 CONSELLS D’OR: RESULTARAN ESSENCIALS PER A MANTINDRE UN BON RITME, NO DEFALLIR I ACONSEGUIR ARRIBAR FINS AL FINAL.
Si ho practique assíduament, prompte notaràs els canvis:
1- Si estàs nerviosa quan vages a començar, mai et precipites i agafa-ho sempre amb calma.
(sobretot a l’inici, tanta ansietat podria resultar fatal)
2- Recorda: mes val arribar tard i bé, que prompte i mal
(per allò de: «arrancà de matxo…)
3- Durant el transcurs, disfruta de tot el que veus i sent plenament tot el que faces.
(eixe moment serà irrepetible, aprofita-ho al màxim com si fóra l’últim )
4- Presta atenció a tot el que et diuen i aprén el que pugues de qui tingues al costat.
(resultarà essencial per al teu aprenentatge)
5- Pot resultar útil tindre a mà un bon pal i ajustar-ho a la teua mesura, però potser prescindiràs d´ell en determinats moments. Usa-ho només quan ho necessites.
(tot dependrà del moment en què et trobes, ja saps …“Pujar i baixar”)
6- Si en alguna ocasió no aconseguixes arribar, que no et preocupe …seguix intentant-ho.
(tu ja saps del que et parle, veritat?)
7- No intentes mai arribar la primera, et farà més feliç si ho fas en companyia.
(no estàs en cap competició, ¿per a què córrer tant?)
8- Encara que parega mentida les ungles dels peus són molt importants, talla-te-les el dia abans.
(podria resultar molest i a més dolorós).
9- Si veus que no fa fred, posa´t lleugereta de roba i, a més a més, que no et vinga massa ajustada.
(com passa sempre, acaben per molestar i al final acabes llevant-te-les)
10- Si et notes acalorada, amb pulsació elevada, respiració entretallada i et tremolen les cames, és normal no et preocupes, para´t un moment engul un poc de líquid i et recuperaràs novament.
(Ja saps, tot gran esforç es manifesta sempre pels seus símptomes)
11- Resulta beneficiós, i molt convenient, prendre una refrescant dutxa abans de començar i, per descomptat, a l’acabar, un bon i relaxat bany farà desaparéixer el teu esgotament.
(et deixarà totalment relaxada, t’assegure que eixa nit dormiràs com un bebé)
12- ULTIMA: crec que la més important, durant eixos meravellosos moments tracta sempre de disfrutar tot el que pugues i si és en companyia de gent a qui vols i aprecies, millor.
(Per a mi, esta és la favorita)
Sincerament espere que estes recomanacions servisquen als teus propòsits. Seguix-los i veuràs que quan aconseguisques acabar i arribes fins al final, tot el món que estarà amb tu aplaudirà la teua gesta.
el teu amic Ramón
A mi m´’agradaria saber què haguera fet L’EXPERIMENTAT RAMON en el cas que la «pàjara» li haguera agafat a un altre de sexe masculí. Quin seria el seu «auxili»?
Hola Ramonet
T’agraïsc molt tots els teus consells, és més pense posar-los en practica. A mi m’agrada molt aprendre. Voluntat i ganes no em falten per a tot el que faig, de moment no arribe a la meta, però estic segura que amb la teua ajuda i la dels altres membres del grup ho aconseguire.
Bueno respecte als teus 12 consells et vaig a dir:
1º És normal que tinga ansietat, perquè la teoria m’esta avorrint.
2º Tens raó, és millor arribar tard i amb calma, però…. a vegades les ganes ens perden
3º procure distfrutar del transcurs, però arribar…. uf… arribar és el que més m’agradaria.
4º Procure ser aplicada i em deixe portar
5º Tens tota la raó sobre la branca, però com no sàvia utilitzar-ho, va fer que no ho poguera posarla a la meua mesura.
6º Això esta més que clar,però a mi m’agrada arribar a la meta
7º açò ja seria espectacular, poder arribar en companyia.
(Senyal que hauria aprés molt)
8º Sobre les ungles no et preocupes, que sóc molt aseadeta i em faig la pedicura.
9º Procure portar la minima roba, així costa menys de llevar
10º Per les pulsacions no et preocupes perquè és l’exextasis del moment, després em recupere examinant el paisatge.
11º L’aigua m’encanta i en companyia molt més, m’agraden els taurons.
12º Sempre he disfrutat de la gent a la qui vullc.
La teua amiga Xonia
(Per cert, per al diumenge si tens, em podies deixar una branca?)
Ayyyyyyyyyy Ramón com està el mon, qui ho havia de dir, tots darrere la branca de Ramon, si es que l’experiencia es un grau
Clar que sí dona, no hi ha cap problema, per una bona amiga “el que faça falta”, i que conste que el meu pal mai abans l´havia deixat a ningú. Per a mi és molt especial. És veritat que he vist alguns més prims que porten altres, i que vols que et diga… em fa la sensació que vagen a doblegar-se, avore…que no se si aconseguiran arribar amb ells …tu m’entens veritat?.
Bò, doncs si t’agrada el que jo tinc (per cet, crec que tu ja l´has vist en alguna ocasió, no?) puc deixar que l´agafes un estoneta, a veure si et servix. Però la veritat és que no estic massa segur que ho pugues manejar amb massa comoditat. T’ho dic perquè la part de dalt crec que és massa grossa per a tu i tal vegada no ho pugues manejar amb comoditat i al final acabe per esmunyir-se d’entre les teues fines i delicades mans. En fi, no sé, igual m’equivoque, però si vols provar-lo per mi no hi ha cap problema.
Una cosa si et dic, és fantàstic, notaràs de seguida la seua resistència i manejabilitat (almenys per a mi que estic prou més acostumat a ell, són ja molts anys).
Xonia, et demane encaridament que vages amb molta atenció amb ell, creu-me, i que no et sente malament, si et dic que no m’agradaria que m’e´l espatlares o que li passara alguna cosa roín. L´estime molt i sempre el porte amb mi (si no t’ho creus m’ho dius i t’el ensenyare en el cotxe), en una paraula …»per a mi és ÚNIC», a més a més em costaria moltíssim si haguera de reemplaçar-ho per un altre, ja no seria el mateix.
Enfí, m’acomiade de tu fins una pròxima.
El teu amic Ramón
Dic que la singularitat d’aquestos comentaris creuats em deixa completament estupefacte de moment.