josep dice:

La Polpella. Polpdella o la Paella de Polp, tant s’hi val, seria la metxa que va encendre la traca un dia no massa lluny, allà a una casa xalet oberta a les muntanyes de Barx, quan aleshores el Miquel li va nàixer espontani el lema del bon profit, “hui és el millor dia”. Es per a mi una vergonya que no tinga cap comentari aquest important apartat gràfic culinari, quan tots ne sabem que els millors dies assenyalats d’una vida en qualsevol acte social, sempre es realitzen amb la parada d’una taula ben vestida i plena de suculents menjars. Batejos, comunions, casaments, aniversaris de tot arreu, premis, esdeveniments, inauguracions, festes de poble, Nadals, Pascues, despedides, tancaments de negocis, ara separacions, etc., etc., tot s’apanya amb el pecat capital de la gola. Per tal, vull despertar la memòria a tothom i donar les gràcies a la palanca que mou la cullera per a liquar l’allioli, al bussejador que trau els polps de la mar, al fogoner que mou les brases i a u que és el més boig d’arrancada de tota la colla però d’un seny bastant poc donat a les terres valldignenques del Cister, com ho és el del nom reialenc i quasi millor devot de la creu.

Vicenta dice:

Pep, m’ha agradat el teu comentari. Tens més raó que un sant. La millor forma de rematar una excursió és seure a taula amb un bon dinarot.

josep dice:

Batiste té una composició orgànica del noranta-cinc per cent de quasi pura raça. No hi té mescles de res. Sols, l’altre cinc per cent està o el té………………………. perdut. Però malgrat d’això perquè la perfecció en les persones no existeix, no necessita portar-ne cap pedigrí.
I ara, no em resta més remei d’agrair-li des de d’ací, el seu quasi d’estrelletat comentari i fer-ne tot seguit un toc de campana, aprofitant aleshores el bon rebot de la pilota cap l’altra ressenya feta, de la madona amb la mà mandarina, que en tot moment s’amaga la cara

josep dice:

Sauret, Ortega i Gasset, va escriure al seu llibre “El Espectador”: “Parle, doncs, qui no siga capaç de més sobre les faltes de sintaxis que en Baroja és donen. Jo tinc que parlar de la sobra del seu esperit, de la seua individual postura davant eixe tremolor tombat que diguem vida”.